Poden les policies locals fer prevenció mitjançant xarxes socials? (article 2014)
Actualment les xarxes socials o 2.0 han passat a ser una peça essencial per a la comunicació entre persones, reduint distancies i trencant barreres en permetre comunicar amb persones amb les quals físicament seria més complicat. Les entitats, siguin públiques o privades han torbat a aquestes xarxes noves eines de comunicació amb el seu client potencial i es nodreixen d'aquestes per poder realitzar campanyes. De la mateixa manera actuen els mitjans de comunicació amb un abastiment de notícies continu i les 24 hores de dia, fent que qualsevol succés a l'altra banda del món, tingui una difusió mundial en qüestió de minuts.
Actualment, i parlant del món de la seguretat, trobem que a Catalunya, cada dia centenars d'institucions encarregades de la seguretat pública abasteixen d'informació a les seves comunitats, depenent de l'àmbit d'aquestes. La gran majoria d'aquestes comunicacions són "piulades" per cossos de seguretat, indiferentment si locals o nacionals, ja que ambdós formen la Policia de Catalunya.
Ens centrarem més al món local, que és aquell amb el que treballo dia a dia i a la meva opinió, les policies locals haurien de ser les encarregades de dur a terme la prevenció a la comunitat a la qual pertany, d'una manera "micro", però no amb una missió diferent ni separada de Mossos d'Esquadra, sinó com a una mateixa organització de policia catalana.
A aquesta reflexió parlarem concretament de la xarxa social coneguda com a "Twitter" i que a la meva opinió, és la que potser ens aporta una millor eina de comunicació i distribució, ja sigui per perfil dels seus usuaris, per la capacitat de síntesi de la informació o per la ràpida distribució i difusió de les informacions rebudes, així com la recol·lecció de dades per part dels ens policials.
Trobem que si podem fer una prevenció "clàssica" de la delinqüència a les nostres poblacions, també podem desenvolupar aquesta tasca d'una manera virtual, encara que una no substitueix l'altre. Per fer aquesta prevenció fem servir la proximitat policial, proximitat que no anirem a explicar, ja que necessitaríem una entrada nova només per aquest tema.
Si a la proximitat "clàssica" ens relacionen amb la comunitat d'una manera física, amb la virtual, com el seu nom indica es fa mitjançant ordinadors o smartphones, sense haver-hi contacte físic. Trobem que la comunicació virtual no necessita desplaçament dels agents als llocs per tal d'interaccionar i pot arribar a molts més usuaris d'una mateixa vegada, però a parer meu, és necessari reforçar-la amb la prevenció "clàssica" i aquesta amb la "virtual".
Però algú pot dir, es pot fer prevenció de la delinqüència virtual? La meva opinió és que sí, i per demostrar-ho farem servir la Teoria de les Activitats Rutinaries (Routine Activity Approach, Cohen & Felson, 1979). A aquesta els autors ens diuen que perquè tingui lloc un fet delictiu han de coincidir al mateix espai i temps 3 factors:
1. Delinqüent motivat
2. Una o diverses víctimes i/o objectius
3. Absència de vigilància
Si mitjançant la nostra prevenció virtual, enfortim o fem desaparèixer qualsevol de les 3 situacions, haurem evitat la consumació d'un fet delictiu. Per tant podem dur a terme accions com les següents:
- Augmentar l'esforç per accedir a les víctimes/objectius (informació de les possibles víctimes, enfortint amb aquesta les seves mesures d'autoprotecció i la de les seves propietats).
- Augmentar el risc per accedir a les víctimes/objectius. (establir mitjans i sistemes de comunicació per tal d'informar quan hi hagi un delinqüent motivat per la zona)
- Disminuir els beneficis dels objectes sostrets (dificultar l'obtenció de beneficis dels objectes, identificant per les xarxes els elements sostrets i determinant la seva propietat)
- Reduir les provocacions (autoprotecció de les víctimes, informació, no fer ostentació de les propietats, etc.)
- Eliminació d'excuses (increment del sentiment de culpa i claredat de les normes)
Actualment, i parlant del món de la seguretat, trobem que a Catalunya, cada dia centenars d'institucions encarregades de la seguretat pública abasteixen d'informació a les seves comunitats, depenent de l'àmbit d'aquestes. La gran majoria d'aquestes comunicacions són "piulades" per cossos de seguretat, indiferentment si locals o nacionals, ja que ambdós formen la Policia de Catalunya.
Ens centrarem més al món local, que és aquell amb el que treballo dia a dia i a la meva opinió, les policies locals haurien de ser les encarregades de dur a terme la prevenció a la comunitat a la qual pertany, d'una manera "micro", però no amb una missió diferent ni separada de Mossos d'Esquadra, sinó com a una mateixa organització de policia catalana.
A aquesta reflexió parlarem concretament de la xarxa social coneguda com a "Twitter" i que a la meva opinió, és la que potser ens aporta una millor eina de comunicació i distribució, ja sigui per perfil dels seus usuaris, per la capacitat de síntesi de la informació o per la ràpida distribució i difusió de les informacions rebudes, així com la recol·lecció de dades per part dels ens policials.
Trobem que si podem fer una prevenció "clàssica" de la delinqüència a les nostres poblacions, també podem desenvolupar aquesta tasca d'una manera virtual, encara que una no substitueix l'altre. Per fer aquesta prevenció fem servir la proximitat policial, proximitat que no anirem a explicar, ja que necessitaríem una entrada nova només per aquest tema.
Si a la proximitat "clàssica" ens relacionen amb la comunitat d'una manera física, amb la virtual, com el seu nom indica es fa mitjançant ordinadors o smartphones, sense haver-hi contacte físic. Trobem que la comunicació virtual no necessita desplaçament dels agents als llocs per tal d'interaccionar i pot arribar a molts més usuaris d'una mateixa vegada, però a parer meu, és necessari reforçar-la amb la prevenció "clàssica" i aquesta amb la "virtual".
1. Delinqüent motivat
2. Una o diverses víctimes i/o objectius
3. Absència de vigilància
Si mitjançant la nostra prevenció virtual, enfortim o fem desaparèixer qualsevol de les 3 situacions, haurem evitat la consumació d'un fet delictiu. Per tant podem dur a terme accions com les següents:
Per tant observant que de la mateixa manera que podem fer prevenció clàssica, les nostres organitzacions de policia local, poden trobar a les xarxes socials una nova manera de comunicar amb el ciutadà i desenvolupar una nova manera de fer prevenció, sempre complementant ambdues, ja que una sense l'altre, actualment, no haurien de fer-se servir.
Comments
Post a Comment